Home > Articles SomGarrigues > ARTICLE DEL MES DE DESEMBRE A ‘SOMGARRIGUES’: ELS JOCS LINGÜÍSTICS A DEBAT

ARTICLE DEL MES DE DESEMBRE A ‘SOMGARRIGUES’: ELS JOCS LINGÜÍSTICS A DEBAT

ELS JOCS LINGÜÍSTICS A DEBAT

Una manera d’aprendre la llengua és jugant. I això ho saben molts espectadors que segueixen fidelment els programes televisius o radiofònics a propòsit de l’aprenentatge del català. Al llarg de diverses generacions, ens han convidat a participar-hi amb la intenció de dominar una mica més la nostra llengua i a divertir-nos gràcies a la diversitat. No sabem si ho fa la calor o la fresqueta de les terrassetes, però l’estiu sempre convida a jugar més amb la llengua. Potser senzillament és que la nostra s’hi presta més que les altres. O això és el que ens pensem –l’any passat el New York Times va fer una cosa semblant amb l’anglès americà amb un èxit aclaparador–. Sigui com vulgui, des que va sortir al carrer el diari ARA els ha vingut de gust jugar amb els seus lectors a endevinar primer, d’on són a partir de com parlen i després, a saber com diuen els mots al seu poble.

 

Per fer més enriquidores les tertúlies estiuenques, els va ser vital l’ajuda del Petit atles lingüístic del domini català, revisat i ampliat puntualment per Joan Veny i Lídia Pons. Encara avui es treballa per processar i divulgar totes aquestes dades. A més a més, els va servir per constatar que en dialectologia no hi ha res inamovible i que els mitjans de massa i les noves tecnologies fan avançar l’estàndard en detriment dels parlars locals. Després de l’èxit de participació en aquest interactiu, aquest estiu també es va posar en marxa un nou joc: “Al meu poble en diem…”. El seu objectiu era crear un mapa de localismes amb les propostes dels lectors del diari, sota el paraigua del diccionaris de l’enciclopèdia. La mecànica era molt senzilla: només calia introduir una paraula i situar-la en un municipi. També podies descobrir els mots proposats per altres lectors, i si coincidien amb els del teu poble, votar-los. Feta la feina, apareixia un rànquing per saber quin poble havia aportat més lèxic.

 

Sorprèn que 1.092 pobles hi participessin, que es rebessin més de 60.000 visites i que s’incorporessin, de tota la geografia dels Països Catalans, 23.262 paraules. L’encert del diari és indiscutible i les xifres confirmen l’interès que desperten els temes relacionats amb la llengua en els lectors de l’ARA, una qüestió a la qual el diari presta una gran atenció. No obstant això, el joc –mancat d’un cercador de paraules- ha rebut diverses crítiques ja que permet incloure a la llista castellanismes, barbarismes, lèxic inexistent, inventat o d’altres llengües i, fins i tot, un mateix mot escrit uns quants cops seguits. Alguns l’han titllat de pallassada, d’altres que calia que disposés d’un filtre de revisió i els més exigents, que no es pogués fer per pobles sinó per municipis. Entre les anècdotes garriguenques, la del filòleg Santi Arbós que deia que la paraula “xamberga”, que volia introduir a Llorenç de Rocafort, havia fet cap a Fulleda sense saber com.

 

El fet és que a primers de setembre es va tancar la possibilitat de proposar nou material. A tall anecdòtic va guanyar La Bisbal del Penedès amb 1.840 mots introduïts. Quinze pobles garriguencs hi van deixar la seva empremta lingüística: Arbeca (1.583), Bovera (1.024), Tarrés (621), Almatret (459), Juneda (381), El Soleràs (322), Fulleda (163), Les Borges Blanques (131), Granyena (127), Castelldans (120), L’Espluga Calba (116), Bellaguarda (95), Maials (89), L’Albi (82) i La Granadella (68). Més enllà de l’entreteniment, ara caldrà obrir un debat filològic, analitzar els mots segons l’origen geogràfic o etimològic i deixar que l’IEC hi digui la darrera paraula.

 

Joan Cornudella Olivart

Catedràtic de llengua i literatura catalanes

Centre d’Estudis de les Garrigues 

 

 

 

 

About Redacció

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*