Home > Articles SomGarrigues > Article del mes de febrer al ‘Somgarrigues’: “A propòsit de l’inventari de monuments commemoratius de Catalunya”

Article del mes de febrer al ‘Somgarrigues’: “A propòsit de l’inventari de monuments commemoratius de Catalunya”

El Monument al Pagès de les Garrigues, el Monument a les víctimes de Mauthausen, el Monument a la Sardana i el Monument al President Francesc Macià han passat a formar part recentment de la base de dades de la Generalitat de Catalunya, gràcies a la tasca realitzada des del CEG en col·laboració amb el consistori municipal. Més concretament, del projecte que consisteix en l’inventari i la catalogació dels monuments commemoratius de Catalunya que dirigeix l’Oficina d’Assessorament Històric i Patrimoni de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. L’objectiu del projecte és tenir una base de dades en la qual s’inclogui tota la informació possible d’aquesta tipologia de monuments, amb la finalitat de recollir la memòria històrica dels catalans i de fer-la consultable de manera gratuïta per Internet.
 
El Monument al Pagès, ubicat en ple Parc del Terrall, data del segle XVII (se’n desconeix l’any exacte de la seua creació), i hi destaca per la seua majestuositat. Es tracta d’una antiga premsa de barra feta de fusta per a produir oli d’oliva, coneguda popularment com a premsa romana, sent una de les més antigues que es conserven a l’Estat Espanyol; just al costat de la Biblioteca Marquès d’Olivart s’hi aixeca el  Monument a les víctimes de Mauthausen, erigit l’any 1990 per part de l’Amical, és a dir, l’associació que agrupa els exdeportats republicans dels camps d’extermini nazi, així com els familiars i amics i que es dedica a la divulgació de les atrocitats comeses en aquest camp austríac per ser el que concentrà més espanyols i catalans. El Monument a la Sardana, també al Terrall, data de 1980 i s’aixecà en commemoració de l’elecció de la vila com a Ciutat Pubilla pels seus mèrits i la seua tasca del foment i la difusió de la sardana. Finalment, el més recent dels monuments, el del President republicà que fou diputat per les Borges Blanques al Congrés espanyol entre 1907 i 1923, es troba ubicat just davant de l’Espai Macià, a la Plaça de Ramon Arqués, inaugurat el 2006 i és obra de Lourdes Umérez. Realitzat en bronze i de 2 metresd’alçada, s’ha convertit ja en símbol per excel·lència de la localitat.
 
Albert Balcells, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC explica en el seu article penjat a Internet que per a la catalogació només es tenen en compte els monuments commemoratius, és a dir, aquells dedicats a personatges o a fets històrics; a personalitats, col·lectius o institucions, ja siguin locals, nacionals o estrangers; al folklore i als senyals d’identitat nacional, etcètera, sense tenir en compte el seu caràcter artístic; és a dir, es recull tant una escultura de valor artístic com un monòlit de pedra. Es deixen de banda, per tant, els monuments i les escultures purament decoratius i aquells dedicats a figures hagiogràfiques (si no és que tinguin una relació directa amb la història local) o a ens abstractes (a la pau, a la música, a la solidaritat, etc.).
 
Quan estigui acabada aquesta base de dades de tot Catalunya, serà possible analitzar com s’ha anat configurant un imaginari identitari col·lectiu al llarg dels darrers cent trenta anys. Segons Balcells, a part del caràcter merament catalogràfic i d’inventari, la base de dades permetrà, un cop completa, observar de quina manera es distribueixen en el territori determinats monuments i quins estan en voga en un moment concret.
Lis Solé, secretària del CEG

About Redacció

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*