Home > Articles SomGarrigues > ARTICLE DEL MES DE GENER A ‘SOMGARRIGUES’: VALORACIÓ DEL TRICENTENARI I DEL PROJECTE “1714: L’IMPACTE DEL RÈGIM BORBÒNIC A LA COMARCA DE LES GARRIGUES”

ARTICLE DEL MES DE GENER A ‘SOMGARRIGUES’: VALORACIÓ DEL TRICENTENARI I DEL PROJECTE “1714: L’IMPACTE DEL RÈGIM BORBÒNIC A LA COMARCA DE LES GARRIGUES”

VALORACIÓ DEL TRICENTENARI I DEL PROJECTE “1714: L’IMPACTE DEL RÈGIM BORBÒNIC A LA COMARCA DE LES GARRIGUES”

 

Aquest darrer any 2014 que acabem de deixar enrere, el CEG ha impulsat el projecte “1714: l’impacte del règim borbònic a la comarca de les Garrigues”. Els principals objectius que volíem assolir eren impulsar la recerca històrica sobre aquest període i realitzar actuacions de difusió del que va suposar per a la comarca. També volíem potenciar la realització d’estudis monogràfics en les Trobades d’Estudiosos que apleguessin diverses recerques a l’entorn d’un fil conductor, més enllà de la mera miscel·lània de treballs.

 

Hem assolit un cert impuls de la recerca sobre aquest període. Ens hem aproximat a una època convulsa que va marcar el destí de la nostra nació.  Sens dubte, la ciutat de Barcelona fou el símbol de la resistència i la defensa de les constitucions i llibertats de Catalunya. Ara bé, la Guerra de Successió també va impactar a la resta del territori i òbviament, a la nostra comarca. Potser no va haver l’èpica del setge de Barcelona, però la població del que avui són les Garrigues va haver de patir una repressió duríssima durant el conflicte (per exemple, la desaparició del poblat de Castellots i el manteniment de les tropes d’ambdós bàndols) com també durant la instauració al segle XVIII del règim borbònic (ho testimonia la implantació del Cadastre de Patiño, que suposà un formidable instrument per a controlar la gent i les seves propietats com també per escanyar a una població que havia de pagar el botí de guerra). Malgrat tot això, el millor triomf del nostre poble ha estat que, més enllà de la seva resistència i oposició durant el període bèl·lic, ha sabut mantenir durant aquests tres-cents anys els trets que la conformen com a nació i ha sobreviscut a un progressiu procés d’assimilació i anihilació. De nosaltres dependrà mantenir o no aquest testimoni dels nostres avantpassats.

 

Entre els diversos actes que ha organitzat el CEG o en els que ha col·laborat amb d’altres institucions cal destacar la Trobada d’Estudiosos de Fulleda, les jornades i/o conferències realitzades a la Floresta, l’Albi, la Pobla de Cérvoles, l’Espluga Calba i el Vilosell. Esperem que ben aviat puguin publicar-se les actes de la Trobada d’Estudiosos de Fulleda on podreu trobar els treballs que conformen aquest estudi monogràfic i en els quals han intervingut Jordi Satorra i Marin, Ramon Miró i Bernat, Josep M. Pasqual i Palau, Josep M. Grau i Pujol, Josep M. Vallès i Martí i Vicenç Aguado i Cudolà. D’altres entitats públiques i privades han organitzat diversos actes que han contribuït a difondre la commemoració del Tricentenari que han anat des d’actes institucionals, concerts, obres de teatre, etc.

 

A tots els que han col·laborat cal agrair la seva dedicació i treball. Encara, però, queda molta feina per fer per a recuperar la nostra història sobre aquest convuls període i per a fer la seva difusió. Hi ha molts buits sobre el que va passar llavors, queden per analitzar molts documents i arxius, i estudiar els casos concrets de municipis garriguencs que no han pogut ser examinats en aquesta ocasió. Tant de bo serveixi com una primera fita que marqui el camí de successives recerques i anàlisis.

 

Queden pendents altres actuacions, com la realització d’un itinerari on haurien d’ocupar un lloc destacat les restes dels antics poblats que van desaparèixer (Castellots, Les Besses i Vimferri) i les poblacions que van esdevenir escenari bèl·lic (com les Borges Blanques, Arbeca i l’Albi).  També seria molt oportú recuperar alguns dels símbols que van ser arrabassats (per exemple la denominació de paeria per als ajuntaments de les Borges Blanques i Arbeca), així com homenatjar a alguns dels herois amb alguna placa commemorativa (per exemple, el sergent de fusellers Pere Paiet que va reconquerir en una acció audaç el castell de l’Albi).

 

Vicenç Aguado i Cudolà

Centre d’Estudis de les Garrigues

Gener de 2015

 

About Redacció

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*