Home > Articles SomGarrigues > ARTICLE DEL MES DE NOVEMBRE A ‘SOMGARRIGUES’: “LES CONFRARIES”

ARTICLE DEL MES DE NOVEMBRE A ‘SOMGARRIGUES’: “LES CONFRARIES”

LES CONFRARIES

captura1

Portada del llibre de la confraria de Sant Esteve de Fulleda

Una confraria és una associació de laics amb finalitats pietoses i assistencials sota l’advocació d’un sant o figura divina. A les Garrigues, entre d’altres, trobem les de Sant Esteve, Roser, Santa Creu, Sant Isidre, Dolors, Nom de Jesús, Sant Crist, Minerva, Sant Roc, Sant Blasi, Fadrins, Sant Francesc d’Assís… Algunes estaven integrades només per homes, d’altres per dones (com algunes del Roser), per nois solters o fadrins (com era el cas de moltes de Sant Esteve) o pels que tenien un determinat ofici (com Sant Isidre per als pagesos).

Acostumaven a ser governades, tenint en compte les pròpies ordinacions, per un o dos majorals, a vegades també un clavari amb finalitats comptables, que es renovaven periòdicament per votació o sorteig entre els confrares. Anualment, per regla general retien comptes davant el rector de la parròquia i de membres de l’Ajuntament. Molts cops la missió principal d’aquestes associacions era la il·luminació de l’altar del sant que tenien per patró –a vegades, per això, en comptes de confraries se les anomena lluminàries– i, a voltes, també de la resta de l’església, de les processons o de l’acompanyament del viàtic pels carrers, per la qual cosa la despesa més elevada acostumava a ser la cera. Algunes confraries també podien tenir una activitat assistencial, com era el fet de vetllar pels confrares malalts greus i l’obligació d’anar a buscar el metge, el cirurgià o les medecines.

Per fer front a les despeses, les confraries ingressaven diners en concepte de les quotes dels associats, de diferents plegues que feien (blat, pa, ous…) a vegades acompanyats del tabal o pandero (lligat a la confraria del Roser) i, en determinades cançons, del cultiu en comú d’alguna peça de terra, dels sortejos (de coques lligades a algun ball, mones, mocadors, caps de bestiar…) i, en el cas principalment de les confraries de fadrins, de la realització d’esquellots i del lloguer del tabal, les bitlles i les pilotes.

L’estudi d’aquestes institucions permet realitzar una certa radiografia de la societat dels nostres pobles en èpoques passades. Els llibres de confraries ens donen informació de demografia, a través de les llistes de confrares; d’economia, mitjançant els preus de diferents elements (cera, blat, jornals, misses…); de l’impacte dels conflictes bèl·lics, per les misses pels confrares morts; de religiositat, tenint en compte l’augment o disminució dels associats; costums de tipus religiós o no, amb notícies de ballades, processons, subhastes de coques… També es poden rastrejar les crisis que afecten aquestes institucions, sobretot a partir de la guerra del Francès, per la dimissió dels majorals o per la dificultat creixent per aconseguir confrares que ho volguessin ser.

La documentació referent a les confraries garriguenques, tenint en compte que acostumen a ser institucions extintes (sobretot entre mitjans del XIX i principis del XX), s’acostuma a trobar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (on la de Fulleda ja ha estat digitalitzada i és accessible lliurement per Internet) i a l’Arxiu Diocesà de Lleida. Marginalment, hi podria haver alguna cosa encara a les parròquies o es podria cercar alguna informació entre les darreres persones que han estat confrares.

 

Santi Arbós

Centre d’Estudis de les Garrigues

About Redacció

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*