Home > Articles SomGarrigues > ARTICLE MENSUAL SOM GARRIGUES: LES ESGLÉSIES, UN PROBLEMA COMUNITARI

ARTICLE MENSUAL SOM GARRIGUES: LES ESGLÉSIES, UN PROBLEMA COMUNITARI

Les esglésies: un problema comunitari

Fa uns dies, parlant amb el company Mateu Esquerda, em va dir que tenim un problema amb les esglésies. Per una part, són de propietat privada i per l’altra, cada cop hi ha menys gent que hi va. Això vol dir que el fet de poder arreglar els desperfectes que tenen cada dia serà més difícil, si s’han de recollir els diners entre la gent que hi assisteix periòdicament. Aquestes paraules em van fer pensar molt, i de veritat crec que té molta raó.

La major part de les esglésies de les Garrigues estan construïdes o reformades al segle XVIII;  podria excloure la de Vinaixa que és romànica. Han passat 300 anys i molt poques reformes importants s’han realitzat en la seva majoria. Només s’ha procurat de mantenir una mica la teulada. Avui són moltes les que necessiten una gran reforma per poder conservar-les. Actualment l’assistència als temples és tan nombrosa com en temps  passats. Sembla que amb els anys va minvant, però hi bategem els infants, fan la primera comunió, també hi ha bodes i anem a acomiadar-nos dels nostres difunts.

Però, qui s’ha de cuidar de mantenir l’edifici en perfectes condicions? Els ajuntaments? Els veïns? Els fidels que assisteixen al temple? Els propietaris? Gran dilema, doncs. Uns no tenen diners per cobrir totes les necessitats dels veïns que cada dia en són més; els altres poden dir que no els afecta ja que no  tothom és creient; els que sí que participen en els afers de l’església no poden assumir totes les despeses, i els propietaris poques coses hi fan. Hauríem de trobar, entre tots, una solució que ens comprometés a conservar els magnífics edificis religiosos que tenim a la comarca. Malgrat que no podem veure els retaules que hi havia ja que els varen cremar durant la Guerra Civil, almenys podem continuar gaudint d’aquests espais. Quasi ens sentim identificats amb les esglésies dels nostres pobles, tan sols mirant una fotografia sabem dir el poble a què pertany, i quan hem estat temps fora de les nostres viles ens emocionem quan a la llunyania veiem el campanar. És el nostre patrimoni. Entre tots l’hem de conservar, però no podem perdre ni un sol dia. Demà ja serà massa tard.

Aquest comentari també inclou totes les ermites dispersades per tot el territori. Si no les conservem, podria passar com aquelles que estan documentades en els arxius, però que avui ja no en queda ni el més petit rastre.

Ramon Miró

Centre d’Estudis de les Garrigues

About Redacció

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*