Home > Agenda > DIRIGEIXES O ET DIRIGEIXEN? ARTICLE MENSUAL DEL CEL PER AL SOM GARRIGUES

DIRIGEIXES O ET DIRIGEIXEN? ARTICLE MENSUAL DEL CEL PER AL SOM GARRIGUES

Rellegint Emili Duró, economista, empresari, consultor i conseller d’empreses des de fa més de 25 anys, em ve al pensament la pregunta: qui dirigeix la meua vida? O dit d’una altra manera, qui o què determina el que em passa? En el cas de Duró, un bon dia començà a estudiar allò que li passava partint de la pregunta: per què hi ha gent a qui tot li va bé i altres que van de fracàs en fracàs?

Amb el temps, i després de pensar-hi llargues estones, puc afirmar i de fet afirmo que estic d’acord amb ell en la idea que tot allò que ens passa, tot allò que vivim, sentim, opinem, fem i veiem és fruit d’allò que volem viure, sentir, opinar, fer i veure.  M’explicaré: la realitat que tenim davant nostre, tot allò que ens envolta i que ens afecta i que ens fa reaccionar és relatiu, metafísic, no real. Només existeix allò que volem que existeixi, des del nostre punt de vista, des del nostre pensament, des del nostre parer, en definitiva, distint al dels altres.

Existeixen estudis de física quàntica que demostren que tot, absolutament tot, passa per una causa, que no existeix l’atzar. Tot el que pensem repercuteix en les nostres vides, que tot funciona com una gran xarxa, que els nostres pensaments condicionen les nostres vides. En aquest marc de pensament, ens podríem preguntar on queda l’autonomia personal, que es defineix com la manera de pensar per un mateix, de prendre les pròpies decisions al llarg de les diferents circumstàncies de la vida, davant dels problemes i les dificultats, dels errors i dels èxits.

Hi ha qui diu que existeix una llei natural, similar a la llei de la gravetat, universal i imparcial, que funciona com un imant i que em proporciona tot allò que visualitzo en el meu pensament, ja sigui positiu o negatiu: el que sóc capaç de projectar en la meua ment, això és el que succeirà en la meua vida, això és el que obtindré. Pot ser això una manera de dirigir-la? De tenir el control i el poder sobre totes les coses que m’afecten? Tant si la resposta és sí com no, la clau és la mateixa: aprendre a dominar el que pensem i enfocar-nos només en allò que desitgem, eliminant del pensament tota la resta. Dit així sona molt fàcil, però si ho reflexionem bé, veurem que la realitat és ben diferent: la nostra ment i el nostre pensament ens domina a nosaltres i no al contrari, d’aquí la coneguda frase: som esclaus del que pensem. Què en penseu?

 

Lis Solé

Centre d’Estudis de les Garrigues (maig 2016)

About Redacció

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*