Home > Articles SomGarrigues > JAUME SERÓ BERNAT: L’ANTIFEIXISTA OBLIDAT

JAUME SERÓ BERNAT: L’ANTIFEIXISTA OBLIDAT

[article de Marc Macià a SomGarrigues]

Fa unes setmanes el digital El Món, edició Terrassa, publicava un article sobre Domènec Servetó Bertran, un terrassenc d’origen lleidatà assassinat pel règim de Vichy i al qual havien pogut seguir la pista gràcies a Le Maitron, un diccionari biogràfic online on han publicat les persones que van ser assassinades en les mateixes condicions. Entre aquestes es compta l’albagenc Jaume Seró Bernat.

Nascut el 10 de novembre de 1921 (o 1920 segons algunes fonts) a l’Albagés, era fill de Ramon Seró i Josepa Bernat. Activista de les Joventuts Llibertàries, es va unir al Cos de Carabiners durant la Guerra Civil espanyola. A la retirada republicana, mentre les seves germanes es van quedar a Espanya, Jaume i el seu pare van fugir cap a França on van ser internats en diversos camps abans de reunir-se a Corçan prop de Narbona i establir-se a Normandia. Fins el novembre de 1942 en Jaume treballà com a llenyataire al Baquet, una granja de Les Authieux (Eure). Allí va conèixer Gisèle Leroy, néta dels camperols, nascuda el 8 de gener de 1920, amb qui tingueren una filla, Jacqueline, nascuda el 7 d’abril de 1942, però que va morir el 23 de març de 1944.

Malgrat que treballà com a manobre de l’empresa Pfaff a Beaumont-le-Roger (Eure), aviat es va unir a la resistència comunista i al principi va participar en accions de guerrilla a Normandia. Com d’altres resistents catalans es va unir al PSUC l’octubre de 1942, un dels partits més actius de l’exili. Després de l’ocupació militar alemanya total de França el novembre d’aquell any, Jaume Seró es va traslladar a París on reorganitzà grups catalans i espanyols, va elaborar material de propaganda i serví d’instructor militar als combatents francesos de la resistència.

Tanmateix, i de forma imprevista, en Jaume va ser arrestat per la policia el 8 d’abril de 1943, a l’estació de metro La Motte-Picquet-Grenelle de París, amb una gran quantitat de documents relacionats amb l’acció clandestina. Tancat a la presó de la Santé, on fou torturat, va ser jutjat i condemnat a dos anys de presó per la secció especial de la Cort d’Apel·lacions de París, tribunal excepcional establert per Vichy per lluitar contra la Resistència.

El 18 de desembre de 1943, amb un centenar de presos inclosos 16 catalans i espanyols, va ser traslladat al Centre de detencions d’Eysses, municipi de Vilanuèva d’Agen. Durant l’intent de fuga del 19 de febrer de 1944, fou ferit greument i, després de la rendició del grup, va ser sentenciat a mort per la cort marcial del règim de Vichy i fou afusellat amb 11 dels seus companys el 23 de febrer per un escamot del Groupe Mobile de Réserve (GMR) i gendarmes. El seu cos reposa al cementiri de l’església de Santa Caterina de Vilanuèva, al costat dels seus camarades Louis Aulagne, Fernand Bernard, Louis Guiral i Domènec Servetó. Jaume Seró Bernat va ser reconegut oficialment com a “Mort per a França” a finals de 2010.

 

About admin

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*