Home > Articles SomGarrigues > LES LLETRES DELS CUPLETS DE ROSSEND LLURBA. EL RETRAT D’UNA ÈPOCA, NOU ARTICLE AL SOMGARRIGUES

LES LLETRES DELS CUPLETS DE ROSSEND LLURBA. EL RETRAT D’UNA ÈPOCA, NOU ARTICLE AL SOMGARRIGUES

LES LLETRES DELS CUPLETS D’EN ROSSEND LLURBA: EL RETRAT D’UNA ÈPOCA

 

La commemoració del Centenari del Cuplet en Català, que es va realitzar el passat 4 de juny de 2017 al Vilosell, va ser un pas decisiu en la reivindicació  de la immensa figura d’en Rossend Llurba en el seu poble natal. La seva projecció té una rellevància d’abast nacional que hauria de tenir el reconeixement que realment es mereix. La seva decisió d’escriure cuplets en català va contribuir a la normalització de la nostra llengua i cultura en els teatres populars de Barcelona. Això ho va fer de forma plenament conscient, contribuint a que el català fos una llengua viva, mitjançant la seva presència en els espectacles de “music-hall” d’aquell moment.

Si en l’anterior article que vaig escriure al Som Garrigues em centrava en “La Font del Xirineu”, el primer cuplet escrit en català (1917), ara cal referir-nos a les lletres d’altres cançons. En va escriure moltíssimes i solament podem referir-nos ara a algunes d’elles. En aquestes lletres trobem un retrat fresc, precís i popular de la societat catalana de l’època. Així, a inicis de 1918 en Llurba va escriure “La Modisteta”, el primer cuplet barceloní, amb música del mestre Lluís Badosa. En aquest cuplet tractava una temàtica clarament urbana en què la protagonista és una “eixerida ciutadana” que aprenia el noble art de cosir. La feina de modista era un referent per a les famílies de l’època que volien que les seves filles tinguessin un ofici digne i de bon veure. La lletra del cuplet és un elegant i picant flirteig entre la protagonista i els seus admiradors que la segueixen per la Rambla i que ho donarien tot per ella. La modisteta, que reivindica la formalitat en les relacions, demana que el xicot porti “ben rectes intencions”. El cuplet es va estrenar simultàniament als teatres Eldorado, Apolo Foliès Bergère i Royal per les artistes Goyita, Julia Pellin, Lafora i Fatma.

També cal esmentar “La muller d’en Manelic”, el primer cuplet en català cantat a l’estranger, cap al 1919, amb música de la mestra Càndida Pérez i interpretat per Raquel Meller. El cuplet està dedicat “Al patriarca de les lletres catalanes Don Àngel Guimerà” i està inspirat en l’obra Terra Baixa. En aquella època la immensa projecció internacional d’en Guimerà portà que es presentés fins a disset cops la seva candidatura al Premi Nobel de Literatura, però que mai l’arribés a aconseguir. L’aposta de la RAE per la figura d’en Jacinto Benavente farà que aquest acabi emportant-se l’apreciat guardó. L’homenatge que en Llurba fa a la figura d’en Guimerà és força il·lustrativa de la consciència d’arribar a les classes populars en català.

Un dels altres cuplets que cal destacar és “La Barcelonista” escrita en ocasió del campionat d’Espanya que va guanyar el FC Barcelona en una final trepidant a Sevilla amb l’Arenas Club de Guecho el 10 de maig de 1925. El cuplet es va estrenar el dia 15 de maig al Teatre El Dorado, que estava a la confluència entre la Plaça de Catalunya de Barcelona i el carrer Bergara, on actualment hi ha la seu del BBVA. La música era del mestre Manuel Tell i el va interpretar Mercè Serós. En aquest cuplet apareix l’alineació del mític equip: “Samitier, Alcántara, Platko, Carulla, Bosch, Sancho, Walter, Piera, Arnau, Plana i Sagi Barba”. En aquells moments el futbol esdevenia un espectacle de masses i el català era utilitzat en una cançó popular que arriba al gran públic. Un mes després, s’anirà forjant la concepció del Barça com “més que un club”, arran de la decisió del Dictador Primo de Rivera de tancar el Camp de les Corts i d’expulsar del país a en Joan Gamper. A la dècada dels 70 Guillerma Motta en va fer una versió d’aquest cuplet incorporant una alineació actualitzada de l’equip.

Des d’aquest article volem agrair els ponents de la Jornada, especialment a en Jordi Quintana Albalat, en Pere Sagristà-Ollé i en Xavier Albertí, així com a la Coral de l’Escola de Música Freqüències, dirigida per la Mònica Planas, i a totes les entitats que van participar, per la seva contribució a aquest just i merescut homenatge. Tant de bo, l’exemple d’en Llurba continuï sent un referent per a les generacions actuals i futures en la normalització de la nostra llengua i cultura en els espectacles adreçats al gran públic.

 

Vicenç Aguado i Cudolà

Centre d’Estudis de les Garrigues

About Redacció

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*