Home > Articles SomGarrigues > L’EXHUMACIÓ MÉS IMPORTANT DE CATALUNYA, AL SOLERÀS. ÚLTIM ARTICLE AL SOM GARRIGUES

L’EXHUMACIÓ MÉS IMPORTANT DE CATALUNYA, AL SOLERÀS. ÚLTIM ARTICLE AL SOM GARRIGUES

Malgrat no entrar en les propostes inicials del nou Pla de Fosses, presentat el gener de 2017, pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, liderat per l’ara empresonat i destituït Conseller Romeva, la fossa comuna del cementiri vell del Soleràs s’ha convertit, de moment, en la més important de Catalunya oberta fins ara i esperant que el 155 no la paralitzi a mig fer.

En un inici, aquest nou Pla del govern permetia quaranta-dues actuacions de les quals dotze estaven previstes a les Terres de Ponent. La primera de les quals fou Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà) on s’hi trobaren disset soldats morts de resultes del combat de la primavera del 1938 al front del Pallars. La resta de sepultures presentades per exhumar es concentraven, en principi, a la Noguera (Artesa de Segre, Vilanova de Meià), a la Segarra (Portell-Sant Ramon) o al Segrià (Artesa de Lleida, Soses, Alfés i Aspa).

Doncs ara resulta que aquesta del Soleràs, que no entrava en cap de les travesses generades per aquest any, s’ha constituït en la “perla” de tot Pla de Fosses implementat fins ara,  iniciat el 1999, i, ves a saber, quant temps trigarà ara a tornar-se a activar ja que l’ombra del control econòmic de les finances catalanes per part de l’Estat és, i pot ser, molt allargada.

La inclusió final del cementiri vell del Soleràs en tot aquest procés de recuperació de víctimes de la Guerra Civil ha estat un pèl rocambolesc o, com a mínim, particular. D’entrada, la Generalitat ja tenia mal senyalitzada la fossa en la seva pàgina web, ja que estava marcada amb unes coordenades geogràfiques que no corresponien al lloc. L’ubicada era el cementiri nou, molt probablement perquè un soldat franquista, concretament un alferes, fou traslladat a aquest lloc, precisament del cementiri vell.

Un cop les coordenades assenyalaven aquest espai d’uns 20 metres de llarg per 14 d’amplària (ara fa un mes i mig ple d’arbustos, brossa, males herbes i parets mig tombades), es començà a plantejar la petició de poder-lo incloure en el Pla actual, després d’una visita a la població dels familiars d’un soldat republicà de Maldà amb un document que acreditava que estava enterrat al cementiri civil de la població.

Aquesta circumstància i amb el vistiplau de l’Ajuntament, s’elaborà un informe de petició, el mes de febrer, perquè el cementiri vell pogués formar part del Pla de Fosses, o com a mínim, que tingués una supervisió especialitzada pels arqueòlegs del Departament per valorar-ne la possibilitat. De fet, sobre el terreny, malgrat el mal estat, ja s’hi observaven una sèrie de rases que assenyalaven clarament la possible ubicació de restes enterrades (també reforçat per les fonts orals consultades  per fer l’informe).

La primera presència dels representants del Departament no es produí fins al juliol, però, aquella visita ja va fer endegar tot el procediment protocol·lari d’una actuació futura. El dia 16 d’octubre cinc arqueòlegs començaren a fer les tasques de rehabilitació i recuperació del lloc, i fins avui. I el que queda. Més de trenta restes trobades i es preveu que se’n puguin exhumar cap al centenar.

Quanta memòria per descobrir i quanta desmemòria hi ha hagut en aquests últims 80 anys. Quantes persones enterrades sense identificar i quant temps de retard perquè les famílies sàpiguen on estan els seus avantpassats. Quantes pors amagades i quina manca de dignificació i d’homenatge a les víctimes. Només que una sola família pugui recuperar o localitzar el seu antecessor en aquesta fossa del Soleràs, l’objectiu ja s’haurà acomplert. I un d’aquests  pot ser que sigui Josep Farré Macià, de Maldà.

Josep Rubió Sobrepere

Centre d’Estudis de les Garrigues

About Redacció

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*