Home > Articles SomGarrigues > QÜESTIÓ DE DIGNITAT, QÜESTIÓ DE PERDÓ. ARTICLE MENSUAL AL SOMGARRIGUES

QÜESTIÓ DE DIGNITAT, QÜESTIÓ DE PERDÓ. ARTICLE MENSUAL AL SOMGARRIGUES

QÜESTIÓ DE DIGNITAT/QÜESTIÓ DE PERDÓ

Qui ha demanat perdó per les víctimes de la repressió franquista? Qui en demanarà? Quan? Espero que els estimats lectors d’aquest article siguin més propositius que jo i albirin un futur on els símbols, les manifestacions, les misses, els pamflets, els discursos o els llibres dedicats a exaltar o a justificar la figura del dictador i dels seus adlàters siguin penats, castigats i perseguits. Exemples en tenim, gairebé cada dia, alguns d’ells al mateix Parlament espanyol. Una bona mostra d’això és la pervivència subvencionada de la Fundación Francisco Franco, que “campa” amb total impunitat i fardant de militància: “El régimen no fusilaba por capricho. A diferencia del otro régimen que se dice democrático, tenia sus consejos de guerra (…) De las 36.000 condenas solo se fusilaron a 23.000”, declaracions al diari El Mundo de Jaime Alonso García, vicepresident de la Fundación, el passat 19 de novembre.

Gairebé un mes abans, concretament el dia 18 d’octubre, el Parlament de Catalunya acordà anul·lar els judicis sumaríssims mitjançant una proposició de llei que en el seu Article 1r manifesta la nul·litat i sense efecte jurídic tots el Consells de Guerra i les seves corresponents sentències. Què passarà a ull de l’Estat espanyol amb aquesta proposta de Llei que vol retornar la dignitat de moltes persones acusades i sentenciades?

El passat dia 24 de novembre, a l’Hospital de la Vall d’Hebron, es començaren a fer les primeres proves genètiques als familiars dels desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme, molts d’ells enterrats en fosses comunes. Els familiars tenen dret a saber, vuitanta anys després, on estan enterrats els seus familiars, una altra qüestió de dignitat. Quanta dignitat hem de recuperar a la nostra comarca després de la implacable repressió feixista? Doncs la veritat és que encara no ho sabem amb exactitud, però n’hauria de ser molta, tanta com que, amb dades a la mà, ens trobem entre la segona i la tercera comarca més castigada en percentatge d’habitants de la demarcació de Lleida (depèn de si Torregrossa la comptem a les Garrigues o al Pla d’Urgell). Si parlem de víctimes, n’hem de comptar, com a mínim unes 200 que tenien l’últim veïnatge en alguna de les poblacions de la comarca. Per tant, podem afirmar que la nostra comarca fou la que més expedients s’instruïren per part del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de la província de Lleida amb un 1,89% en relació a la població total. Això suposa la incoació de 583 expedients. A més, cal recordar que s’incoaren un mínim de 1.576 procediments judicials militars.

Quants garriguencs i garriguenques foren els empresonats després de la guerra? Encara ens falten dades, però d’entrada, només a Cervià, ja en tenim comptabilitzades 122. Per tant, estaríem parlant de més d’un miler llarg tancats en presons, ja fossin catalanes com d’arreu de l’Estat espanyol. I dels exiliats o refugiats, què en sabem? Doncs encara tenim menys informació. No s’ha fet cap estudi concret de gent que marxà a França o altres llocs, ni quant de temps s’hi quedaren després del conflicte. Només, a tall d’exemple, a Cervià hi ha localitzades 53 persones que hagueren de fugir del poble després de la guerra.

Ai l’as! El franquisme, tan llunyà i tan proper. Qui vetlla per la nostra dignitat? Qui ens ha de demanar perdó?

Josep Rubió Sobrepere

Centre d’Estudis de les Garrigues

About Redacció

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*